dijous, 10 de febrer de 2011

Coure amb Aros d'Emplatar

M'he llevat amb el caprici de decorar quelcom a l'estil d' aqui i aqui ,  però en el procés m'he despistat i he acabant fent un mini pastís normalet recobert de ganache (que havia fet per a unes trufes) i una lleu decoració en filigrana de crema de marenga i mantega. 
Així que el post passa a ser sobre coure amb aros. I realment ha estat un descubriment :O) Ara sommio en tenir aros de 16, 18, 20, 22, 24, 26cm ... !!! jijiji  La pregunta és: com ho faré per aconseguir comprar aros de diverses mides (i a ser possible per duplicat) sense que el-que-considera-que-ja-tinc-prou-estris-de-cuina s'adoni versus s'enpipi ?  jijiji :O)

La Carla ha descobert que li agrada molt, moooolt jugar a la cuina amb mi. I dificilment se li escapa quan faig pastissos. Així que entre les dues hem preparat un bescuit ben fàcil el de iogurt.
Em engreixat l'interior dels aros amb mantega (sense farina) i els hem col·locat a una safata de coure galetes damunt de paper de forn perqué la nostra safata de forn no es plana tot i que jo m'ho pensaba!  
Ara no recordo quanta estona els he cuit, però per l'aspecte de la fota uns minuts més del que calia.
Els he deixat reposar un parell de minuts i s'han desenmotllat a la perfecció! Sense cap tipus d'ajut 
Tot i que l'he farcit també amb crema de mantega i marenge (Swiss Meringue Buttercream) l'he trobat un xic sec. Bé perque...

a) l'he cuit massa. O bé perque...
b) quan he enxampat la Carla afegint extra ració de farina, realment ja n'havia afegit força! i no una mica com em pensaba.
El cas és que el resultat haguès millorat si hagués estat més generosa amb el farcit, si hagués banyat el bescuit amb almíbar aromatitzat de licor o si a més de la crema hi hagués posat melmelada.  

8 comentaris:

  1. T'han quedat molt macos i segur que molt bons!!!
    Jo també vaig servir aros o llaunes, és molt pràctic, i tens de moltes mides.
    Petonets i bon cap de setmana

    ResponElimina
  2. Necessitaràs més armaris a la cuina per posar tants aros, je je je...
    A mi els bescuits m'agraden ben empapats d'almivar, aixi no queden tan secs ;)

    ResponElimina
  3. Quin munt de "material" de cuina... Però si els resultats sónbons val la pena tenir-los!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Mima... jajaja A vegades penso que estaria bé tenir algun blocaire de veí, així podríem compartir motlles... o en aquest cas, aros!! ;) jeje
    Però una estratègia que va bastant bé per fer pastissos, és comprar un aro que és regulable, com aquest i així tens unes quantes mides amb un sol motlle! ;)
    I tens raó, els bescuits cal empapar-los d'almívar perquè no quedin eixuts.
    T'ha quedat fantàstic!
    Petonets!

    ResponElimina
  5. Ah! I també fan la forma rectangular ajustable! ;)

    ResponElimina
  6. Carmen, jo no ho feia . Però li ho vaig veure a l'Eva Argiñano i tenia ganes de provar-ho! Repetiré, segur! jijiji Ara la missió és acaparar diverses mides :O)

    Gemma, l'estratègia a seguir: que encaixin uns dins dels altres :O) Jijiji a mi també m'agraden els bescuits empapats ! Tanoca que és una.

    Dolça: de somnis també és viu :O) L'ideal com diu la Mercè tenir un blocaire de veí!

    Mercè Eiii és veritat. Bona idea. Gràcies bonica. No, si d'on no n'hi ha, no en raja :O) Per cert, saps si funcionen?
    Parlant d'empapar la Gemma i tu m'heu fet recordat que he oblidat penjar un post horrorós que ve al cas...

    ResponElimina
  7. Jo els tinc i van de fàbula! ;) Petonets!

    ResponElimina
  8. Els provaré Mercè. Gràcies

    ResponElimina

Els teus comentaris i/o suggeriments són més que benvinguts.
Gràcies per passar per aquí