Tasts de Tardor

Poquet, poquet, ja queda poquet per que la tardor sigui aquí! Yupi, yupi yep :O) M'encanten els seus colors.

Estic contenta perque estic començant a planificar el que serà la meva primera paradeta de fira. Yep! I és... súper xulo, divertit, emocionant, diferent, una aventura!!! (... ejem ... també un misteri esfereidor, és clar, però això ben poquet)

La Fira del LLaminer d'enguany ha convidat alguns bloguers llaminers particulars i... la Juls i jo hi anem :O) Així que ara planifiquem i desprès jugarem a cuinetes :O)


Mima

Jardí

Hi ha tantes coses a fer, tantes coses amb les que gaudir que sovint sento que el dia no te prous hores i el temps se m'escapa.

El Jj i jo hem estat molt i molt enfeinats reconstruïnt el jardí que d'ençà la sequera del 2008, la ventada del 2009 i la nevada i unes obres de façana (que requerien bastida a tota la casa) el 2010 havien deixat erm i desolador. 

Després de  la feinada de netejar, cavar, preparar, adobar i nivellar plantem i en 6 dies, màgicament, d'un dia per l'altre, ha aparegut  borrisol  de gespa aquí i allà. Gespa d'un verd-vida inigualable!

Per acabar d'arrodonir la sensació de salut, natura i vida, la Mari, la veïna del davant, ens ha portat una bossa amb aquestes magnífiques cireres.

M'ha dit que recordava els nens enfilats a l'arbre (que ja no tenim) collint cireres i que ha pensat que ens agradaríen. El seu gest m'ha tocat el cor, ho confesso. I m'ha recordat com n'és d'importat cuidar-nos uns als altres encara que sigui amb petits gestos com aquest.