dimecres, 14 d’abril de 2010

Mini-Cupcakes de Coca de Iogurt

M'encanten els dolços bite-size! Els petit fours, les trufes, la rebosteria  i altres capricis que es deleixen en un parell de mossegades.
La setmana passada vaig fer minicupcakes per celebrar l'aniversari de la Carla i per fer un detallet per la Montse i també la Isa.

En realitat són mini-magdalenes de coca de iogurt amb buttercream.
A la Isa, que es mega-fashion, li vaig regalar en una capsa satinada blanca amb llaç i flor lila. Per la Montse volia quelcom diferent, i la veritat el resultat em va encantar: rústic, original, senzill i també chic.

 Dins la ouera els sis cupcakes quedaven la mar de bonics :O) . 


Per a fer la base no m'he complicat gens la vida i he fet la recepta de coca de iogurt.  Tot i que a l'hora de fer-la l'he mimat una micona. A casa aquesta coca ha agafat totes les formes, mides i colors possibles :O) 

Ingredients per la coca:
  • 1 iogurt natural
  • 1 mida de iogurt d'oli
  • 2 mides de iogurt de sucre
  • 3 ous
  • 3 mides de iogurt de farina
  • 1 sobre de llevat Royal
Ingredients per la Buttercream:
  • 500gr de sucre llustre
  • 110gr mantega tova (pomada)
  • 60ml llet
  • un xic de vainilla
Preparació coca:
Separar els rovells de les clares. Batre les clares a punt de neu i reservar. Batre els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Aleshores afegir-hi l'oli i el iogurt. Batre. Afegir les clares i punt de neu amb moviments envolvents i finalment afegir-hi també la farina i el llevat passats per tamisador. 
Per càpsules mini Coure 15 minuts a 160-170º (si les capsules son standard coure uns minutets més) 
 
Preparació Buttercream:
En un bol batre amb la batedora elèctrica la mantega i la vainilla. Aleshores afegir el sucre poc a poc, a cullerades, desenganxant la pasta de les parets. Afegir la llet i batre a velocitat mitjana fins que agafi una consistència lleugera i tova. Mantenir a la nevera tapat fins a la seva utilització. Si cal es pot tornar a batre abans d'utilitzar.
 

Per fer la gespa cal una boquilla Wilton del número 233 i per les flors he fer servir la del 102.


Per veure la preparació de la buttercream, la textura i com fer aquests tipus de flors és molt sencill aquest video.  


17 comentaris:

  1. A mi també m'agrada més la presentació en format petit i individual, trobo que queda molt més vistosa que no pas en format familiar... encara que sigui la típica coca de iogurt, presentada en magdalenes i decorades així t'han quedat genials!

    ResponElimina
  2. Mare de déu senyor!! quina meravella!! Ets genial!! ;-)

    ResponElimina
  3. Gràcies Gemma. La veritat es que feien patxoca :o)

    Vermells moltes gràcies per la visita :O) Vosaltres si que sou genials !!!

    ResponElimina
  4. M'han encantat . I també la idea d'emprar l'overa com a capsa de regal. Ets un geni!!!

    ResponElimina
  5. Quina passada!!! M'encanta.

    Bsss

    ResponElimina
  6. ETS UN CRACK!!!!!!!!!! No deixes de sorprende'm cada vegada :) Ptonàs, Susana

    ResponElimina
  7. Bravo!!! Una artista, aixo es el que ets!!! T'han quedat genials!! I com les has vestit, m'encanta! :)
    Petons!

    ResponElimina
  8. Xisca i Celes: gràcies la veritat va quedar molt monu. Llàstima que 6 minicupcakes són un detallet petit-petit. Així que... ara estic a la cerca de oueres de 12 :O) jiji De debó!

    Susana i Mercè: jejeje Que em fareu posar vermella :O)

    ResponElimina
  9. Per la base no t'has complicat però pels detalls i la presentació t'hi has realment lluït. De segur que deurien estar la mà de contentes, perquè quan algú fa una cosa pensant amb que a qui ho ha de rebre li agradi molt i molt llavors surten aquestes obres d'art. M'ha agradat la presentació dins l'ouera. Realment sorprenent.
    Feliç dia de Sant Jordi, bonica!

    ResponElimina
  10. Fas uns treballs fantàstics, gràcies per haver-me vingut a visitar, no et coneixia i m'estava perdent un bloc fantàstic. Et seguiré per no perdre'm ni un detall.
    Petonets

    ResponElimina
  11. Que graciosos!
    De segur que na Carla estigué ben contenta! Quina feinada!


    M'he fet admirador del teu blog. Ens veiem per ací o per www.rossejat.blogspot.com!

    ResponElimina
  12. Aquesta crema de mantega és la mateixa que es fa servir per decorar les mones de mantega, Mima?

    ResponElimina
  13. Eiii que no m'havia fixat que hi havia nous comentaris !!!

    Gemma (Guspi) Gràcies bonica. Es allò de que les coses senzilles ben embolcallades és deleixen millor :O)

    Gràcies Carmen :O) Trobar-te va ser un plaer !!! La foto 'del perfil' es més que temptadora i finalment vaig picar i vaig entrar a tafanejar.

    No t'ho pensis Xavier. És el primer cop que faig servir les boquilles i realment ha estat bufar i fer ampolles. Entretingut, però senzill i més ràpid del que em pensava.
    Demà et faig una visita i hi deixaré petjada;O)

    Nop Ester, no és la mateixa :O) Aquesta proporcionalment porta unes 5 mides de sucre per 1 de mantega. En canvi la crema de mantega que s'usa per fer les Mones de mantega o les Sares es quasi fifty fifty.
    200 sucre + 250 mantega + 50 aigua + 3 ó 4 rovells ou. Vols les instruccions? Ptons

    ResponElimina
  14. No, ja per l'any que ve... Ja t'ho recordaré.

    GUAPA

    Com pots veure sóc un desastre per les postressss

    ResponElimina
  15. Vinc del blog de Mercè de Cuina per llaminers.
    Estic al·lucinant amb les coses tan boniques que fas. Això ho regales i es queden tots amb la boca oberta :)

    Per cert, que he vist que tens familiars celíacs. La goma xantana la pots comprar a "Sole Graells" a Barcelona, la que tenen és la que fa servir el Ferran Adrià crec, i que és sense gluten.

    Si necessites qualsevol recepta et passo l'adreça del meu blog:
    http://glutoniana.wordpress.com/

    I en aquest altre fem cada mes un recopilatori d'un tema en concret:
    http://todoslosmeses.wordpress.com/

    Aniré passant a vore les teues obres d'art!

    ResponElimina
  16. Ole el piping! Te quedo genial! A mi lo de las boquillas aun me cuestra trabajo... cuestion de practica!

    Un saludo

    ResponElimina
  17. Glutoniana: Sip la meva cunyi i dos nebots... així que hauré d'investigar això de la goma xantana. No dubtis que quan tingui un moment et faré una visita :O) I de ben segur et demanaré quelcom!

    Hihihihi Gracias Joana. La verdad resulto más sencillo de lo que esperaba. nos vemos :O)

    ResponElimina

Els teus comentaris i/o suggeriments són més que benvinguts.
Gràcies per passar per aquí