divendres, 20 de maig del 2011

Jardí

Hi ha tantes coses a fer, tantes coses amb les que gaudir que sovint sento que el dia no te prous hores i el temps se m'escapa.
El Jj i jo hem estat molt i molt enfeinats reconstruïnt el jardí que d'ençà la sequera del 2008, la ventada del 2009 i la nevada i unes obres de façana (que requerien bastida a tota la casa) el 2010 havien deixat erm i desolador. 
Després de  la feinada de netejar, cavar, preparar, adobar i nivellar plantem i en 6 dies, màgicament, d'un dia per l'altre, ha aparegut  borrisol  de gespa aquí i allà. Gespa d'un verd-vida inigualable!
Per acabar d'arrodonir la sensació de salut, natura i vida, la Mari, la veïna del davant, ens ha portat una bossa amb aquestes magnífiques cireres.
M'ha dit que recordava els nens enfilats a l'arbre (que ja no tenim) collint cireres i que ha pensat que ens agradaríen. El seu gest m'ha tocat el cor, ho confesso. I m'ha recordat com n'és d'importat cuidar-nos uns als altres encara que sigui amb petits gestos com aquest.

4 comentaris:

  1. Quin jardí més maquetó us ha quedat, i la veïna cuida-la!!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. :O) gràcies Dolça i sip: és un sol !

    ResponElimina
  3. Quin jardí més xulo. Nosaltres no la vam aconseguir, la gespa verd-vida. Però sí que m'ne cruspit jo soleta un quart de quilo de cireres. I és que, com deia avui al FB, és una sort que hagi tornat el temps de les cireres.
    Un petó mimeta, que estic enyorada...

    ResponElimina
  4. Ummm estan taaaaant bones :O) Encetem la millor època de fruites: les cireres, els albercocs, els prèssecs, la síndria. nyam ...ens encanta !!!

    ResponElimina

Els teus comentaris i/o suggeriments són més que benvinguts.
Gràcies per passar per aquí